En una assignatura d'aquesta llicenciatura, el professor va anunciar que faríem una classe a través de Second Life per tractar el tema de la interactivitat. Després d'haver-me de crear un compte i un personatge, vaig anar al punt de trobada per fer la classe.
Allò era un caos. Una quarantena d'alumnes estàvem reunits al voltant del professor; la majoria, sense fer res, quiets i sense participar. Només uns quants parlàven. El problema principal era que, si hi havia molta gent alhora fent comentaris, el sistema es saturava i tot anava molt lent. A banda dels problemes tècnics, però, no crec que aquesta sessió em servís per gaire cosa més que com una anècdota per explicar.
Trobo que una de les coses més interessants que ens pot aportar internet i la seva interactivitat és el fet de poder comunicar-nos de noves formes entre les persones. Internet ha de servir-nos per complementar la nostra comunicació, no per substituir-la. I trobo que aquest és l'error de Second Life, voler formar un substitut del món. No ens serveix de res crear rèpliques del món real dins l'esfera virtual ja que, afortunadament, encara podem gaudir de les relacions de carn i ossos. Suposo que és per aquest fet, entre altres, que Second Life no ha tingut l'èxit d'altres plataformes com Facebook o myspace. Mentre que el primer no aporta novetat a les relacions entre persones; els segons, sense seguir els patrons de la realitat, ofereixen serveis només possibles gràcies a Internet.
1 comentari:
Qualsevol intent de substituir la vida real té un fracàs assegurat, second life n'és l'exemple. No sabia que hi tenies un personatge, en fi, sempre s'aprenen coses noves sobre la gent que tens al voltant.
Publica un comentari a l'entrada