Vaig fer una assignatura de lliure elecció al segon curs de carrera, en què un grup d'alumnes va parlar-nos del ReacTable com a treball del curs. Va ser la primera notícia que vaig tenir d'aquest instrument. Uns mesos després, vaig veure que una de les meves cantants preferides, la Björk, el comprava per la seva gira. A partir d'aquí, comença la història que tots sabem.
Des de la primera vegada que el vaig veure, se'm va ocórrer una analogia amb els ordinadors. Penso que el grup d'investigació de la UPF, a càrrec de Sergi Jordà, ha pogut crear una cosa tan revolucionària com ho va ser, en el seu moment, l'Alto de Xerox. El motiu pel qual crec això és l'interfície tangible, una de les característiques principals del ReacTable. Mentre que l'Alto fou el primer ordinador que utilitzava les finestres i metàfores d'un escriptori, aquest nou instrument electrònic es basa en un sistema tangible de freqüències. Aquestes, a més de produir els sons, vibren sobre la taula i formen ones; de manera que es pot gaudir de la seva part visual també.
Una de les característiques de ReacTable és que pretèn acostar la música a aquells que no en saben, i no només als que ja en coneixen el seu llenguatge. I no és aquest el mateix desig que compartien els creadors de la interfície de finestres per l'ordinador?
1 comentari:
quin gran descobriment aquest companys de la pompeu!
ja rebràs més notícies de ReacTable al meu blog.
Publica un comentari a l'entrada