Això ja s'ha acabat

Han passat dos mesos i mig des de la meva segona experiència en el món dels blogs. El primer blog, el vaig deixar poc abans de començar l'assignatura que em va obligar a obrir-ne un altre. Ara ha arribat l'hora de tancar aquest. Això no obstant, sento certa atracció per aquest sistema que ens permet publicar les nostres reflexions a través de la xarxa. Suposo que aprofitaré aquestes vacances per crear-me una altra direcció. Aquesta vegada, però, probaré amb wordpress per saber com és. M'agrada molt això de tenir un espai propi per publicar escrits, vídeos o imatges.

Joguines interactives

Fa pocs dies, la meva mare i jo vam parlar sobre què se li pot regalar al meu nebot (i al seu nét) de dos anys. Encara és molt petit, però jo estic desitjant que aprengui a llegir per regalar-li llibres. No sé si us heu fixat. En les llibreries, hi ha un munt de contes per nens que són súper divertits. De fet, fins i tot m'he comprat algun de tant en tant. El meu nebot encara no pot gaudir-los. Està en època de joguines que li cridin l'atenció i aquestes coses.

Vaig decidir mirar revistes per trobar idees. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que les noves tecnologies estan a l'ordre del dia pel que fa al tema de les joguines. Hi havia moltíssims exemples: una bicicleta sense rodes que es connecta al televisor perquè els nens pedalegin per escenaris virtuals; un DVD en el Magia Borràs de tota la vida, en què diferents mags donaven les instruccions; un ós de peluix amb una pantalla interactiva a la panxa que ensenya les lletres, els números i els colors; una nina amb un micròfon que imita els moviments del nen quan canta; uns contes amb un lector que portava una càmera infraroja per interpretar les paraules, els personatges (aquest no he entès gaire bé què era); i una màquina per crear un sistema de vida virtual amb els trets físics que el nen vulgui. 

Amb aquest tipus de joguines, és evident que els nens, cada cop més, sabran com funciona tot el món virtual. Ara bé, crec que hauríem d'introduir-los en aquest món amb certa mesura. Està bé que rebin regals súper interactius, però també hauríem de regalar una pilota de les de tota la vida o un llibre, amb lletres i fulls de sempre. 

La TDT

És per quasi bé tothom que al 2010 hi haurà el que s'anomena l'apagada analògica. És a dir, les cadenes deixaran d'emetre en analògic i es passen al formant digital. Com quasi bé tot avui en dia, que el tema del digital està de moda. 

En teoria, se suposa que l'espectador podrà gaudir de la programació de la televisió. Ara bé, no només això, sinó que podrà des de consultar el temps que farà el cap de setmana fins a reservar habitació en un hotel. 

Per altra banda, cal recordar que els joves, cada cop, estem més allunyats del televisor i els que més digitals som. Davant la petita pantalla, per contra, s'han quedat enganxats tots aquells que, per edat o altres motius, no s'han adonat que Internet mola molt més. I és que, gràcies a la xarxa, podem fer, des de fa temps, tot el que ens promet la TDT.

Si uneixo aquests dos fets, em vé al cap una situació que, per molts, pot ser familiar. Ja m'imagino l'àvia o la mare d'algun de nosaltres, demanant-li al nét-fill com es posa TV3 en aquesta televisió nova. 

En conclusió: que els joves acabarem fins als nassos d'haver d'explicar com funciona la TDT i la gent gran no sabrà aprofitar els beneficis que podria tenir.

Per acabar, us deixo un vídeo que explica què és això de la TDT d'una manera amena: