Converses virtuals

Molta gent de la meva generació, els que no hem nascut amb un ordinador sota el braç, però que aviat vam acostumar-nos a Internet, habitualment parlem amb altres a través de xat. Ja sigui amb pàgines web o amb programes de missatgeria instantània. El cas és que crec que tots podem reconèixer-nos davant de l'ordinador, mantenint unes quatre converses alhora, escoltant música i fent els deures. Per alguna cosa se'ns diu la generació multitasca (entre altres denominacions).

Però avui voldria fixar-me en el fet que, cada cop més, les converses virtuals estan normalitzades dins el nostre dia a dia. Habitualment, per ser políticament correctes, es diu que no es pot parlar de segons quines coses pel messenger. És a dir, no es poden plantejar temes que puguin suscitar controvèrsia ja que, probablement, per la falta de l'expressió corporal, hi ha maltentesos. Qui no s'ha vist mai sorprès discutint amb algú sobre una tonteria dita amb aquesta forma de comunicació? 

I no només això, sino que podem rebel·lar els més íntims secrets, pensant que parlem amb el nostre amic. Ara bé, a no ser que s'utilitzi web cam, mai podem saber a ciència certa que mantenim una conversa en privat. Suposo que tothom podrà trobar algun exemple en la vida d'algú que ha dit més del compte, pensant-se que, a l'altra banda, només hi havia una persona.

En la vida real, mencionem converses mantingudes per missatgeria instantània, sense que hi hagi la mínima sospita de res. I és que aquest tipus de comunicació ens és completament normal. Per nosaltres, és habitual quedar al messenger, com qui abans quedava per anar al parc de sota casa. Substituim els sons per lletres en pantalla i l'expressió corporal per emoticones amb absoluta normalitat.