La nova figura de l'intel·lectual

Fa uns dies, en l’agència que estava realitzant les pràctiques de la carrera, vaig haver de pensar un concepte relacionat amb els intel·lectuals. Vaig començar a buscar a internet què significava exactament això de ser intel·lectual. Suposo que tots tenim en l’imaginari col·lectiu, un home d’edat mitjana, una mica bohemi, fumador de pipa, envoltat de llibres. Per molts, això és un intel·lectual, una persona dedicada al cultiu de les ciències i les lletres. 

Ara bé, fent aquesta recerca a Internet, vaig trobar que, arran de l’era digital, hi ha polèmica al voltant d’aquesta figura. Sembla ser que es pensa que hi ha hagut un moment de paràlisi intel·lectual, a causa de la cultura de masses. Es va dir que els intel·lectuals van haver de desaparèixer i posar-se a treballar en alguna cosa: diaris, universitats, grans companyies. Això va provocar que, molts, haguéssin de deixar de pensar per si mateixos per tal d’unir-se a la ideologia de la màquina que els alimentava. 

Però s’ha produït un canvi. Gràcies a Internet, segons es diu per la xarxa, pot formar-se un altre tipus d’intel·lectual. El que expresa la seva veu a través d’aquest nou espai virtual. D’aquesta manera, aquestes persones poden tornar a treballar de manera autònoma. 

A partir d’aquí, a mi m’agrada pensar que la intel·lectualitat ja no es reserva per un determinat tipus de persona ben posicionada en la societat. Sinó que, qualsevol de nosaltres, amb idees valioses i novedoses per a la humanitat, podem llençar la nostra ideologia i aconseguir que altres ens llegeixin. Internet ens obre la possibilitat de reconvertir la figura de l’intel·lectual. I és que, ara, nosaltres també podem ser-ho.