S'han donat suficients exemples i arguments sobre el tema que Internet és el mitjà del futur. De fet, en comunicació, ja fa temps que es diu que, si no estàs a la xarxa, no existeixes. A Internet conviuen les grans empreses, que hi publiquen contingut, amb la gent del carrer, que també hi pot publicar contingut.
Si a aquests dos fets li unim la democratització dels preus en càmeres de vídeo i, alhora, el fet que les càmeres digitals són senzilles d'utilitzar, podem topar-nos amb la controversia sobre el futur del cinema.
Amb aquest avanç tecnològic, qualsevol persona pot fer una pel·lícula i distribuir-la gratuïtament per Internet. Ja no cal tenir contactes amb una sala de cine. Un exemple de film que ha aconseguit força difusió gràcies a aquest mitjà és Zeitgeist.
Davant d'això, crec que cal preguntar-nos una questió: si el sistema de distribució cinematogràfic tracional desapareixerà. Per una banda, tenim l'exemple de la ràdio que, quan va aparèixer la televisió, tothom creia que acabaria desapareixent. Els anys ens han demostrat el contrari. Ara bé, per una altra banda, per què continuar pagant diners si a casa puc tenir una sala de cinema que m'ofereix un ventall més ampli per escollir? És a dir, gràcies a la xarxa, podem decidir veure la última de Hollywood o el que ha gravat el veí del costat.
Personalment, crec que els cinemes tradicionals s'han de replantejar. Han de començar a proporcionar noves experiències que no es puguin tenir a casa, davant de l'ordinador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada